Sobre TV3 i Catalunya Ràdio s’han sentit moltíssimes coses. El boca orella és un clàssic en el nostre dia a dia, i és ben sabut que, o bé pot beneficiar molt l’objecte protagonista, o ben al contrari, pot ser motiu de rumors poc documentats i/o malintencionats que acaben per confondre a la ciutadania i traslladar una imatge completament esbiaixada d’allò que es parla.
És per això que us presentem un compendi de respostes a dubtes, preguntes i comentaris habituals que ens arriben des del carrer. Unes respostes que pretenen posar els punts sobre les is en alguns aspectes que aixequen més polseguera per desconeixença de la nostra realitat. D’altra banda, també s’intenta fer reflexionar al lector sobre la importància dels mitjans públics com són TV3 i Catalunya Ràdio en una societat que viu en democràcia.
ÉS GREU EL QUE PASSA AMB TV3 I AMB CATALUNYA RÀDIO?
Sí, TV3 i Catalunya Ràdio estan amenaçades per retallades molt més grosses que les fetes fins ara. Si s’apliquen de la manera com estan plantejades, TV3 deixarà de ser tal com és i serà impossible poder competir amb l’oferta de les televisions i les ràdios privades i d’àmbit estatal. Mentrestant, cada cop és més forta l’ofensiva dels grups privats de comunicació que volen aprofitar el desmantellament dels mitjans públics en benefici propi.
TV3 i Catalunya Ràdio són la televisió i la ràdio públiques i nacionals de Catalunya, són
propietat dels catalans i durant trenta anys s’han anat pagant amb els diners de tothom. No podem deixar que aquesta inversió ara es desmantelli per beneficiar interessos polítics i privats.
HAN RETALLAT LA SANITAT, L’EDUCACIÓ… PER QUÈ NO HAN DE RETALLAR LA TELE I LA RÀDIO?
És que ja les han retallades, i molt més que els altres serveis públics! Les retallades de les aportacions públiques a TV3 des del 2010 fins al 2012 tripliquen, en percentatge, les reduccions aplicades al conjunt dels pressupostos de la Generalitat. Si s’aprova l’avantprojecte presentat per al 2013, el pressupost de TV3 en els últims tres anys s’haurà reduït un 35%. De moment, les retallades a TV3 ja han comportat el tancament del canal 3XL, la reducció dràstica del 33 i el tancament de les corresponsalies territorials, incloent hi les de Perpinyà, Pirineu i Ebre, a més de les corresponsalies internacionals de Rabat i Amèrica Llatina. Tot això ha implicat deixar a l’atur uns 400 treballadors temporals i subcontractats.
A més, dir que cal estalviar en els mitjans públics perquè calen aquests diners per a la sanitat i l’educació és una argumentació falsa: tots són serveis públics necessaris i els uns no exclouen els altres. D’altra banda, l’”estalvi” que es pugui fer retallant dràsticament la televisió i la ràdio no servirà per pagar gaires coses.
El 2012, el finançament públic sumat de TV3 i Catalunya Ràdio va ser de 260 milions de €. Són molts diners? Sí, molts. Però si es tanquessin del tot TV3 i Catalunya Ràdio només s’estalviarien diners per finançar la sanitat pública de Catalunya durant UNA SOLA SETMANA!
SÓN EMPRESES MASSA GRANS I QUE COSTEN MASSA DINERS. NO ENS HO PODEM PERMETRE
Doncs no és cert. Amb pressupostos molt inferiors, els mitjans públics catalans competeixen amb èxit amb tota l’oferta estatal pública i privada, produint la majoria dels programes que emeten I SENT LÍDERS A CATALUNYA. A més, comparats amb els mitjans públics dels països europeus, els catalans tenen unes dimensions més aviat modestes. El 2012, l’aportació de la Generalitat als mitjans públics catalans es va reduir a 34 euros per habitant. Un país de mida semblant, com Dinamarca, invertia en els seus mitjans públics 160 euros per habitant, Suïssa 157, Irlanda 83, Finlàndia 77 i Bèlgica 69. Per tant, de gigantisme i d’hipertròfia, res de res: més aviat al contrari.
Pel que fa a les teles privades espanyoles, molts cops es diu que tenen molts menys treballadors que TV3 i, per tant, que nosaltres estem sobredimensionats. Doncs tampoc no és veritat: Tele 5 i Antena 3 tenen entre 1.400 i 1.800 treballadors, però tenen subcontractats molts, moltíssims serveis: la majoria dels tècnics (de plató, de les retransmissions, d’unitats mòbils, etc.), també els periodistes que fan la informació al carrer, els serveis de maquillatge i de perruqueria, etc. A més de tot això, aquestes teles
produeixen “a fora” gairebé tot el que emeten. Per tant, la seva programació està feta per
molta més gent de la que tenen en les plantilles pròpies. És a dir, que treballen amb molta gent externalitzada, i sovint en pèssimes condicions laborals. A TVC som 2.000 treballadors, però produïm internament el 70% de la producció que emeten els quatre canals de TVC (TV3, 3/24, Esport3, i Super3-33).
JO CADA COP MIRO MENYS LA TELE…
D’acord, però TV3 és la preferida pels catalans des de fa molts anys. Els catalans ens heu fet líders perquè és la vostra televisió! Televisió de Catalunya és la televisió més ben valorada per la ciutadania i la considerada més imparcial. Hi ha programes infantils, divulgatius i documentals que només es poden veure en aquesta televisió. Quina televisió
farà una Marató com la de TV3, que és el programa d’aquest tipus al món que mobilitza més la societat civil i que recull més diners per habitant per a causes altruistes? On es podrà veure el “Polònia”? O el “Singulars ”? O els documentals del “Sense ficció”?
Cap altra televisió, ni pública ni privada, no emet tot el dia exclusivament en català i per a tot el territori. Això ens converteix no només en un mitjà bàsic per a la salut de la nostra llengua, la cohesió social i territorial i també la democràcia, sinó en un instrument d’Estat de primera magnitud per a l’autogovern.
És absurd imaginar una Catalunya independent, sigui quina sigui la fórmula, sense una ràdio i una televisió públiques fortes. Ara les tenim, però les podem perdre.
ÉS QUE COBRÀVEU I ENCARA COBREU MOLT, AIXÒ TOTHOM HO SAP…
Els treballadors de TVC tenim el sou i les condicions laborals regulats en el Conveni Col·lectiu, un conveni que durant trenta anys s’ha negociat d’acord amb la legislació vigent
i tenint com a referent la llei de pressupostos de la Generalitat. No s’ha aprovat cap conveni sense el vistiplau dels departaments d’Economia i de Treball de cada legislatura.
A més, fa anys que els nostres sous i les nostres condicions laborals pateixen retallades cada vegada més grosses. I per responsabilitat, també hem assumit directament part d’aquestes retallades: el 2011 ens vam rebaixar el sou voluntàriament un 5%, rebaixa que no hem recuperat i se’ns continua aplicant. El 2012 el govern Rajoy ens va treure una paga extra, com a tots els treballadors públics, i ara, el 2013, el govern de la Generalitat ja ha decidit que ens en traurà una altra. I recordem que les pagues extres no són regals, sinó una part del sou…
En conjunt, la nostra pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys s’acosta al 30%
També hem perdut els drets socials que havíem adquirit durant anys de negociació col·lectiva: ajudes per als fills, el fons social… I ara ens diuen que ens hem de tornar a retallar els salaris perquè els diners de la Generalitat no són suficients, i en uns percentatges molt superiors als de la resta de l’Administració pública.
Però a la tele i a la ràdio hi ha molts llocs de treball diferents, i amb molts nivells salarials diferents. Quan s’expliquen els nostres sous des dels mitjans privats de la competència
interessada, es donen dades directament falses o distorsionades. El sou mitjà dels treballadors de TV3, un cop aplicades les retallades, és de 31.300 euros bruts l’any. En el cas dels periodistes, el sou brut anual és de 39.000 euros, per sota del que disposen convenis com els d’El Periódico, El País o La Vanguardia, que oscil·len entre els 45.000 i 60.000 euros.
A més, cal insistir que el que defensem és un model de televisió pública, plural i de qualitat, i el nostre dret a treballar, un dret que tots els treballadors, del sector públic i privat, hem de reivindicar.
PERÒ QUE VOSALTRES COBREU MENYS NO VOL DIR QUE TVC DEIXI DE FER
PROGRAMES BONS
I tant que sí, encara que diguin que no. De debò us penseu que es pot fer el mateix amb una terç menys dels diners? La retallada dels pressupostos, que en els últims tres anys arriba al 35%, no pretén només rebaixar-nos els sous als treballadors, sinó empetitir el model de televisió pública i reforçar el paper de les cadenes i empreses privades que pugnen per consolidar el seu lloc al mercat, defensant uns interessos comercials, polítics i econòmics que són legítims, però que no ho són tant com els del conjunt de la població. Els mitjans i les empreses privades no són “de tothom”: TV3 i Catalunya Ràdio sí, o haurien de ser-ho. Tenim, teniu dret a exigir-ho, i a exigir que treballin “per a tothom”, perquè els mitjans privats no ho faran, ja que treballen per als seus amos. TV3 és un servei públic, garanteix la pluralitat democràtica i és, a més, una eina fonamental per a la promoció i la defensa de la llengua.
Resumint: a vosaltres potser no us afecta que nosaltres cobrem menys o que perdem els nostres llocs de treball, però SÍ que deixem de fer els programes que fem o que els fem amb molts menys mitjans.
SÍ, PERÒ TOT AIXÒ QUANT ENS COSTA?
Doncs 10 cèntims d’euro al dia. I amb les darreres retallades, una mica menys. En total, cada català paga 34 euros, uns 10 cèntims al dia, per tots els canals de TVC, els de Catalunya Ràdio i els portals d’internet.
260 milions d’euros és el preu de només dues unitats del centenar d’avions militars que ha comprat enguany el govern d’Espanya.
NO SEMPRE EM SENTO REPRESENTAT PER TV3 I CATALUNYA RÀDIO
Sovint no expliqueu el que passa, i esteu manipulats pel poder
TV3 i Catalunya Ràdio no són perfectes, i les seves direccions són nomenades directament pel govern i no sempre amb criteris professionals. Queda molt per fer i per aconseguir, i els treballadors de tots dos mitjans fa molt temps que estem compromesos a treballar amb la màxima independència, professionalitat i proximitat.
La plantilla de TV3 i la de Catalunya Ràdio som treballadors que hem passat processos públics de selecció i hem tingut moltes ocasions per demostrar i veure reconeguda la nostra vàlua professional.
És cert que TV3 i Catalunya Ràdio no sempre hem estat a l’altura i no som perfectes. Ni la BBC no ho és. La diferència amb els mitjans privats és que a nosaltres se’ns pot exigir la màxima qualitat, credibilitat, compromís, proximitat… Tenim l’obligació de reflectir el que passa, perquè nosaltres SOM de la ciutadania i tenim el deure de servir-la, i no pas el de servir cap interès privat, econòmic o polític. La nostra lleialtat només és i pot ser envers la gent.
Exigiu-nos-ho! Reclameu-ho, nosaltres hi estem compromesos. Però recordeu que per servir la societat hem d’existir, i que com més forts, més professionals i més lliures, menys ens podran manipular i millor podrem servir la societat. Si nosaltres no hi som, no ho podreu reclamar a cap altre mitjà.
joestimotv3.wordpress.com 
Retroenllaç: L’aprimament de TV3 no és només un bunyol, també una venjança | Gabriel Jaraba
Retroenllaç: L’aprimament de TV3 no és només un bunyol, també és una venjança. Gabriel Jaraba | TV3 i Catalunya Ràdio són teves
Retroenllaç: societat.cat – L’aprimament de TV3 no és només un bunyol, també és una venjança
Gracies! Es una explicacio que necesitava. El principal problema no son els diners, 10 cts el dia. El meu disgust es la falta d’ informacio imparcial. Informacio depenent del govern de la Generalitat que toqui. Jo vull INFORMACIO. No m’ inporta si es te que parlar de les brutisies de Convergencia, del Partit Popular, dels Socialistas o de qui sigui. Tampoc estic d’ acord, en aquets moments de disbauxias amb patrocinis de Formulas 1. Aixo per les televisions privades. Estic d’acord en que em de protegir la nostre llengua, el Catala, pero no estic pas convensut em subvencionar mitjans PRIVATS, lease Vanguardias, Periodicos o en el cas del govern central de pagar pel silenci del Pais. Us vull dir que conteu amb el meu suport, pero informeu sense presions de ningu. No admeteu Noticies al dictat. Sigeu vosaltres, Periodistas IMPARCIALS i estic segur que guanyarem. Vull aprofitar per demanar al vostre suport per Exigir al Gover tant el Catala com el Central que VOLEM UNA JUSTICIA INDEPENDENT. Una Justicia Independent es el primer pas per lograr viure en una democracia veritable. Merces per llegir aquest “rollo”
Disculpeu la meva ignorància, però m’agradaria saber quants assalariats té la Corporació CCRTV. Quants treballadors, vaja. Directes i indirectes. Sempre m’he preguntat si, en relació amb la resta de televisions i ràdios de països similars al nostre, esteu per sobre? per sota? en la mitja?.
Tres temes a dir en veu alta, perquè així em quedo més tranquil·la.
1. Algun treballador “extern” que s’hi troba ho comenta i se’n queixa, que hi ha alguns treballadors que pequen de la mala conducta “de funcionari col·locat” -com a tot arreu, hi ha pomes podrides-. Aleshores als senyors de TV3 els hi sembla millor externalitzar segons quines feines que cal enllestir sí o sí a d’altres productores. És cert, només cal que conegueu algú de “dins” per a què us ho expliqui. ÉS aleshores que …”et cau la tv3 de la gràcia”.
2.- 39.000€ bruts a l’any és una “pasta” que a l’empresa privada avui dia no existeix. A l’igual que els mossos-per exemple- i tot el cos de funcionariat de la generalitat, en temps de vaques grasses van instaurar uns sous molt alts en relació a la “gent normal”. Les retallades de les que us queixeu l’únic que fan és equiparar els sous a la realitat de la vida, la que paga moooolts impostos i no té cap privilegi. Una coneguda meva de tv3 em deia q em fes funcionària. Doncs no. Crec q tots/es hem de tenir drets i deures i sous per igual.
Pobra Terribas, que la van fotre fora en el seu intent de treure els privilegi$ al cos directiu, d’acord que els sous d’aquest personal deu ser d’escàndol. Se sap quina és la sagnia dels alts càrrecs.
Gràcies.
(Sóc autònoma i em sento molt discriminada per la situació i les lleis vigents)
Hola Betlem,
Jo no sóc treballador de la tele, sóc un professor de secundària molt cansat de comentaris vexatoris de ‘gent normal’ vers els treballadors públics. Comentaris que minen la poca moral que ens queda després d’anys de retallades. La teva opinió és molt lícita i espero que t’hagis quedat molt tranquil·la. A mi, personalment, m’ha ferit perquè has dirigit la teva ràbia a un receptor equivocat. Que tu estiguis discriminada, que tu consideris que pagues molts impostos o que et sentis mal pagada NO és culpa ni dels treballadors de la tele ni de la resta de treballadors públics i/o funcionaris. Considerar que cal socialitzar la misèria és estúpid i només serveix per facilitar la feina als culpables reals d’aquesta crisi (aquests sí, amb rendes REALMENT indignes que a l’empresa privada SÍ existeixen). El què tu anomenes privilegis són fruit d’anys de lluita i de conquestes laborals. LLUITA TU per aconseguir la teva dignitat, no lluitis per destrossar als qui la volen mantenir.
El què realment m’ha preocupat del teu comentari és que parles dels treballadors públics com a forans, una casta diferent a la teva. T’equivoques. Som tu, jo, nosaltres. Exigeix-los la màxima professionalitat i dedicació, però al mateix temps, defensa’ls a ultrança perquè treballen pel bé comú. Per tu i per mi.
Tingues clar que volen fotre al carrer a 312 persones. 312 famílies ‘privilegiades’. 312 persones angoixades que engreixaran la llista de persones que s’ho estan passant molt malament en aquest país. Volem això? Quanta més gent necessitem al carrer per equiparar-nos tots… en què?
SI llegeixes bé aquest blog, que d’informació en té molta, veuràs que aquest ERO no és per alliberar la ‘gent normal’ del pes econòmic i dels greuges ‘funcionarials’ que els infligeixen els treballadors de la tele. És un ERO polític que pretén carregar-se el servei públic tal i com ho estan fent amb la sanitat i l’educació. Disposar d’uns mitjans de comunicació, una sanitat, una educació, etc. potents, són el millor instrument per llimar la injustícia, insolidaritat i ignomínia que el sistema de per si crea. Com més eficients i millors siguin els serveis públics més justa, digna i solidària serà la nostra societat. Per això et demano que, amb la teva ràbia, no ajudis a que se’ls carreguin. #jotambéestimotv3
Cordialment,
Enric
Hi ha una dada que no m’agrada, no dic que no sigui certa però no reflecteix la realitat.Dieu que sortim a 34€ per català i any en concepte de mitjants públics, però la dada correcte seria la quantitat que aportem per contribuent, de ben segur que surt un resultat menys agradable o assequible simple vista.
Seguint les vostres comptes a casa som 4 així que paguem 136€ anuals + la part que ens toqui de RTVE + la part corresponent a subvencions a diferents mitjans privats, estic segur que sortirien més 300€/any que la meva unitat familiar paga en concepte de tele i radio. Si afegim la premsa escrita que compro a diari, i la meva conexió a internet, la aportació econòmica familiar en concepte d’informació i entreteniment audio-visual provoca com a mínim vertigen.
Amb això vull dir que m’agradaria que gran part d’aquest 136€ que paga la meva família fos per les produccions pròpies de tv3, ja que encara que feu el 70% de les produccions estic ben segur que no representa el 70% del pressupost assignat. Per a mi externalitzar produccions també és una forma de privatització, i no ens enganyem els productes de més èxit són coproduccions o produccions externes.