Carta als treballadors d’un ens audiovisual públic. Montserrat Vila, des de la delegació de TVC al País Basc

Carta adreçada a tots els treballadors que exerceixen la seva professió en un ens audiovisual públic

Per la defensa dels interessos col.lectius i de servei públic de TV3 i de Catalunya Ràdio

Trenta anys de treball ininterromputs en companyía d’excel.lents professionals m’han ensenyat moltes coses però, sobretot, a valorar el que és l’essència del servei public i a discernir el que és la veritat i l’autèntic d’altre tipus d’arguments interessats .Així que llegir les coses que plantejen al dictat uns professionals tecnòcrates com  és dir que la pervivència d’una delegació com la d’Euskadi no es justifica perquè el seu interès és actualment igual que el de qualsevol altre territori de la resta de l’Estat m’esgarrifa i al mateix temps comprovar els seus tristos arguments m’escandalitza. No crec que cap professional seriós pugui dir que  Euskadi té per a Catalunya en aquests moments el mateix interès que la Rioja o Múrcia, amb tots els respectes per aquests  territoris.Sembla que no ha servit de res l’esforç continuat per reflectir una realitat tan complexa com interessant i que ha estat un referent per a Catalunya com és la d’ Euskadi .

Dir tot això, crec, és no haver entès res del que passa en un panorama polític com aquest. Els més de 800 assassinats per la violència terrorista han colpejat aquesta comunitat massa temps. Però tot i que ETA ha parat, la conjuntura política encara no està resolta i l’encaix d’Euskadi tampoc està perfilat, per la qual cosa es justifica la nostra presència en aquesta comunitat. Els magnífics gestors de PriceWaterhouse que defensen criteris economicistes podrien tenir la humilitat de deixar en mans de  professionals de llarg recorregut l’anàlisi i valoració del que és o deixa de ser l’anomenat conflicte basc. Sense voler avorrir més, voldria posar de manifest  que la sensiblitat i criteris demostrats per una empresa nacional com és TV3 es mereixen sens dubte un respecte i un reconeixement. Podem caminar amb el cap ben alt pel que entre tots hem construit. Si ens deixem arrosegar per arguments mercantilistes en exclusiva perderem, sens dubte, un dels puntals sobre el que s’ha aixecat una societat plural i oberta.

Per això la societat civil està amb les samarretes vermelles, perquè l’estimen com una cosa pròpia. En aquesta delegació de Bilbao en sabem prou de l’esforç sense mida, d’horaris infernals i d’un llarg etcètera. Estem segurs del vostre suport i l’agraïm; alguns ens coneixeu, altres no tant, però ens uneix una professió que hem defensat aferrissadament.

Una abraçada,

Montserrat Vila

1 de juliol de 2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s