Un ERO a TV3, un ERO a la normalització lingüística

Fins ara hi ha hagut un consens general a fer un balanç molt positiu de l’impacte de TV3 i de Catalunya Ràdio damunt la llengua i la cultura catalanes. Juntament amb l’escola, han tingut un paper fonamental  en l’extensió social del coneixement i ús del català. Però aquests últims anys les coses han començat a canviar, i no pas precisament per millorar.

Com ja s’ha dit i explicat en nombrosos articles, les retallades pressupostàries i de personal que s’han aplicat darrerament sobre els mitjans de la CCMA i, sobretot, l’ERO que s’ha anunciat són un atac frontal al model de qualitat dels mitjans de comunicació públics catalans. I pel que fa a la llengua, concretament, l’ataquen en dos aspectes fonamentals:  d’una banda, en el de la qualitat lingüística de les emissions, i de l’altra, en el de la incidència que tenen aquests mitjans en la normalització lingüística.

Pel que fa al primer aspecte, recordem que un dels principis de la “Guia editorial” diu que “la CCMA vetlla per la qualitat de la llengua i posa els recursos necessaris per garantir-la”. Certament, en aquest terreny sempre hem sigut conscients que els resultats no eren prou bons i que calia millorar, però ara hem de denunciar que, a TV3, els recursos necessaris per garantir la qualitat ja no hi són, i que si s’imposa l’ERO, encara hi seran menys.

L’explicació d’aquest incompliment cal buscar-la en la política de retallades de personal que ha aplicat la direcció aquests últims quatre anys, que ha comportat ja una reducció de prop d’un 30% del personal que treballava en l’àrea de l’assessorament lingüístic de Televisió de Catalunya. Per aquesta raó, i malgrat que s’ha allargat la jornada laboral i malgrat l’esforç dels treballadors per continuar fent tota la feina i fer-la bé, la realitat és que no es dóna l’abast. Hi ha feines que s’han hagut de deixar de fer (com ara la supervisió de la programació ja emesa) i les altres sovint no es poden fer prou bé. La qualitat, doncs, se’n ressent, i l’ERO, com ja hem dit, agreujarà encara més aquest problema.

I pel que fa al segon aspecte, el de la normalització lingüística, és evident que el debilitament constant de l’estructura d’aquests mitjans debilita també l’impacte que tenen sobre la societat. Recordem que TV3 és seguida per la meitat de la població i per més del 40% dels que tenen el castellà com a llengua inicial. Les mesures preses (dràstica reducció pressupostària, reducció de personal, tancament de canals, de corresponsalies, de delegacions territorials, etc.) i les que es volen prendre amb EROs i externalitzacions (forta reducció de personal, tancament de programes culturals, eliminació de la producció de part dels documentals) posen en perill la feina que s’ha fet i cal continuar fent en aquest àmbit tan fonamental de la llengua. Es diu i rediu que no es vol tocar el model, però al mateix temps s’amputa part de la capacitat productiva de la casa i precisament en el terreny de la producció pròpia, una de les àrees en què s’ha destacat més.

Finalment, tornem a recordar que en el context polític actual, en què la societat catalana demana d’exercir el dret democràtic a l’autodeterminació, és del tot incomprensible que es posi en perill una estructura d’estat tan fonamental per a la llengua i la cohesió nacional com aquesta que ja tenim. A qui pot beneficiar?

Grup de lingüistes de TV3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s