Fa exactament un any, a TV3 vam començar un camí de destí incert. Un camí ple de revolts impossibles, de rectes que s’estenien per un desert inacabable. Un camí que ens ha dut a descobrir petits oasis on hem recuperat forces per afrontar moments especialment durs que hem hagut de viure.
Fa exactament un any, un gran nombre de treballadors es va organitzar en comissions per fer front a les intencions de la direcció d’executar un PAC i començar un dolorós procés d’amputació de TVC.
Cadascun dels grups va organitzar accions de caire molt divers per donar a conèixer als ciutadans el què estava passant portes endins, per exemple, caminades reivindicatives, donacions de sang, recollides de signatures, una proposta de cogestió de l’empresa, i el més potent de tot plegat: la festa que els treballadors van organitzar al Moll de la Fusta el passat 12 de maig, que va arribar a aplegar unes vint mil persones que donaven ple suport a la defensa dels mitjans públics.
La mala notícia és que avui encara som aquí, lluitant pels nostres drets i per defensar un servei públic com són la televisió i la ràdio catalanes, que com molts altres serveis, és carn de canó del govern català.
I la bona notícia és que avui encara som aquí, per seguir lluitant pels nostres drets i els nostres mitjans públics. Perquè encara no hem defallit en l’intent de defensar el que és de tots els ciutadans.
Congratulem-nos doncs per la nostra constància i la nostra valentia per haver arribat on som. I respirem ben fons per continuar aquest camí, que fàcil no serà.