Els companys de Catalunya Ràdio han celebrat aquest migdia una festa reivindicativa per celebrar els 30 anys de l’emissora i en defensa del seu futur com a emissora de ràdio pública, que actualment està clarament en perill. Marc Garriga resumia en una piulada per què s’ha organitzat la festa: “Volem continuar sent la ràdio que ens obre els ulls i les orelles per pensar el país”.
La festa ha tingut al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) de Barcelona i ha comptat amb la participació de diversos artistes, com Albert Guinovart, Quart Primera o Andreu Rifé i ha comptat amb la presència de periodistes i altres persones estretament vinculades amb la ràdio com Tatiana Sisquella, Màrius Serra, Xavier Graset i Arcadi Oliveres, entre molts d’altres. També s’hi han viscut moments especialment emotius quan un grup de treballadors de Catalunya Ràdio ha pujat a l’escenari per llegir el manifest dels treballadors de l’emissora.
Per a més informació podeu clickar a l’enllaç del blog dels companys de Catalunya Ràdio: http://totssomcatradio.wordpress.com/
Manifest Tots Som Catalunya Ràdio:
Un país que vol ser un país, un país que encara no és normal, necessita mitjans de comunicació públics potents. Durant aquests 30 anys d’història aquesta ràdio ens l’hem sentit propera perquè ha parlat de (i des de) tots els racons del nostre territori, amb les nostres paraules, els nostres matisos i els nostres accents.
Ens ha explicat desgràcies i alegries, ens ha fet companyia
Ens ha informat, ha propiciat el debat, ens ha entretingut, ens ha permès escoltar la música d’aquí i d’allà.
És una ràdio que ens fa sentir normals.
Esmentar la normalitat és perillós perquè significa que no s’ha assolit i necessita una reivindicació.
Després de trenta anys d’esforços oficials per aconseguir aquesta normalització, ens fan creure que les retallades són normals.
Que els ERO també ho són.
Que les protestes formen part del folklore davant dels que sacsegen el cap amb posat comprensiu.
Tenim la immensa fortuna de compartir un país i una veu que ha estat la veu del nostre país.
Cada persona que despatxen és un grau d’afonia, un punt de vista que es perd i una experiència menys que podrà explicar-se.
Desmuntar la ràdio pública, és un atac a la possibilitat de construir aquest país que somiem i escoltem.
Només amb una plantilla equiparable a la de qualsevol ràdio nacional és viable tirar endavant aquesta empresa.Volem una ràdio pública i nacional que no es guiï per criteris mercantilistes, que no estigui en mans de polítics ni dels poders econòmics privats. Tots Som Catalunya Ràdio