«Un país normal és també aquell on els treballadors fan vaga per defensar els seus drets. És així i serà així, ara i l’endemà de la independència»
Roger Palà | Actualitzat el 04/02/2014 a les 00:02h
Diumenge va celebrar-se la gala dels Gaudí, l’entrega anual dels premis del cinema català. Enguany els guardons han estat envoltats de polèmica: la vaga convocada pels treballadors de TV3, afectava de ple l’emissió de l’esdeveniment. L’Acadèmia del Cinema Català, en una decisió inèdita, va decidir prescindir de Televisió de Catalunya i oferir-ne l’emissió a la Xarxa de Televisions Locals (XAL). En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia, la productora i directora Isona Passola, va criticar la decisió dels treballadors de la CCMA. Passola va dir que la vaga, derivada de la negociació del nou conveni col·lectiu, era “un error” perquè “ens ha fet mal” i anava “en contra dels Gaudí”. “Estem tots al mateix vaixell”, va afirmar la cineasta posteriorment a Twitter. I per rematar-ho, afegia: “Jo estic amb els treballadors de l’audiovisual a qui no abaixen el sou, senzillament per que no en tenen”.
Que la Gala dels Premis Gaudí no hagi pogut ser retransmesa per TV3 és trist i no fa cap bé al cinema català. Ara bé: és just responsabilitzar d’aquesta situació tan sols els treballadors de la televisió pública? En una vaga hi ha sempre dues parts en conflicte, i en aquest cas no pot obviar-se que l’empresa no ha cedit ni un mil·límetre durant les setmanes prèvies a la convocatòria. La direcció de TV3 no ha d’assumir cap responsabilitat? Al mateix temps, segur que la presidenta de l’Acadèmia no ignora que Televisió de Catalunya és el principal dinamitzador de la indústria audiovisual del país. Passola hauria de ser conscient, doncs, que els vaguistes no només estan lluitant per un conveni digne, sinó per posar fre a unes retallades pressupostàries que estan deixant la televisió pública sense recursos.
Els Premis Gaudí són un espai de gran projecció, i potser fora més lògic que s’hi potenciessin, com passa en d’altres contextos similars, la defensa col·lectiva dels drets socials i nacionals. És lògic que davant d’un auditori format per mig Govern de la Generalitat l’única crítica en boca de la presidenta de l’Acadèmia sigui contra un grup de treballadors i una vaga? Les retallades a la cultura, la corrupció, els desnonaments… No existeixen? No mereixen una trista menció? La gala dels Goya, per exemple, sol ser escenari de nombroses reivindicacions d’actors i directors que sovint incomoden al govern espanyol. En canvi, a Catalunya aquesta mena d’episodis costen de pair. A la gala dels Gaudí de fa dos anys, encara sota la presidència de Joel Joan, es va criticar la política del govern de CiU amb certa ironia, i el propi conseller de Cultura va arribar a carregar contra els premis, dient que no li havien agradat gens.
Isona Passola té tot el dret del món a dir el que cregui convenient allà on cregui convenient. Ara bé, hauria de ser conscient que en un marc com el dels Premis Gaudí les seves declaracions són desafortunades. L’únic que ha aconseguit la presidenta és posar-se en el centre d’un debat enverinat del que el cinema català només en pot sortir perjudicat. Si el Govern aplica una nova tisorada a l’audiovisual, amb quina cara demanaran ara els actors i directors del país el suport de la resta de sectors de la cultura? En aquests moments, més que retrets hi hauria d’haver comprensió, suport mutu i solidaritat. Tanmateix, arran del discurs de Passola, hom podria pensar que hi ha determinades instàncies de la cultura a qui les protestes socials només interessen si van dirigides contra el govern d’allà. En canvi, si la cosa afecta al Govern d’aquí, s’entona el clàssic “això no toca”. Per sort, un país normal és també aquell on els treballadors fan vaga per defensar els seus drets. És així i serà així, ara i l’endemà de la independència
Que la Gala dels Premis Gaudí no hagi pogut ser retransmesa per TV3 és trist i no fa cap bé al cinema català. Ara bé: és just responsabilitzar d’aquesta situació tan sols els treballadors de la televisió pública? En una vaga hi ha sempre dues parts en conflicte, i en aquest cas no pot obviar-se que l’empresa no ha cedit ni un mil·límetre durant les setmanes prèvies a la convocatòria. La direcció de TV3 no ha d’assumir cap responsabilitat? Al mateix temps, segur que la presidenta de l’Acadèmia no ignora que Televisió de Catalunya és el principal dinamitzador de la indústria audiovisual del país. Passola hauria de ser conscient, doncs, que els vaguistes no només estan lluitant per un conveni digne, sinó per posar fre a unes retallades pressupostàries que estan deixant la televisió pública sense recursos.
Els Premis Gaudí són un espai de gran projecció, i potser fora més lògic que s’hi potenciessin, com passa en d’altres contextos similars, la defensa col·lectiva dels drets socials i nacionals. És lògic que davant d’un auditori format per mig Govern de la Generalitat l’única crítica en boca de la presidenta de l’Acadèmia sigui contra un grup de treballadors i una vaga? Les retallades a la cultura, la corrupció, els desnonaments… No existeixen? No mereixen una trista menció? La gala dels Goya, per exemple, sol ser escenari de nombroses reivindicacions d’actors i directors que sovint incomoden al govern espanyol. En canvi, a Catalunya aquesta mena d’episodis costen de pair. A la gala dels Gaudí de fa dos anys, encara sota la presidència de Joel Joan, es va criticar la política del govern de CiU amb certa ironia, i el propi conseller de Cultura va arribar a carregar contra els premis, dient que no li havien agradat gens.
Isona Passola té tot el dret del món a dir el que cregui convenient allà on cregui convenient. Ara bé, hauria de ser conscient que en un marc com el dels Premis Gaudí les seves declaracions són desafortunades. L’únic que ha aconseguit la presidenta és posar-se en el centre d’un debat enverinat del que el cinema català només en pot sortir perjudicat. Si el Govern aplica una nova tisorada a l’audiovisual, amb quina cara demanaran ara els actors i directors del país el suport de la resta de sectors de la cultura? En aquests moments, més que retrets hi hauria d’haver comprensió, suport mutu i solidaritat. Tanmateix, arran del discurs de Passola, hom podria pensar que hi ha determinades instàncies de la cultura a qui les protestes socials només interessen si van dirigides contra el govern d’allà. En canvi, si la cosa afecta al Govern d’aquí, s’entona el clàssic “això no toca”. Per sort, un país normal és també aquell on els treballadors fan vaga per defensar els seus drets. És així i serà així, ara i l’endemà de la independència
Font: http://www.naciodigital.cat/opinio/7627/premi/gaudi/insolidaritat
Moment dels actes matinals de la festa 
Momento de la fiesta organizada por los trabajadores de TV-3 y Catalunya Ràdio en el Moll de la Fusta. / MARCOS A. CABEZAS
joestimotv3.wordpress.com 